Parlar de gastronomia, a sa Pobla, és obrir la caixa major de les essències pobleres. El tradicional treball als camps de conreu, i la creixent activitat urbana, amb la joia del viure i la responsabilitat del conviure, serien altres de les essències pobleres, unides a una remarcable inquietud cultural que, si ja era notòria allà als anys cinquanta, en els darrers decennis, amb les noves fornades de joves ben preparats, s’ha intensificat notablement, tant a les lletres com a les arts. Però, el menjar, començant pels berenars dels matins, ritual diari seguit amb fervor per gran part de la població, o els dinars o els sopars, especialment els col·lectius, són esdeveniments d’una aparent simplicitat nutritiva que, ben observats, proporcionen segments definitoris del típic, i tòpic, tarannà pobler.

No és cap secret i, mitjançant el llibre de Llorenç Gost i Pep Vicens, es confirma una condició prèvia, determinant. La majoria dels amos, o de les madones que, a sa Pobla, tenen un restaurant, celler o fonda oberta al públic, començaren a saber com i de quina manera es cuinava un plat o l’altre, als fogons de ca seva. D’un patrimoni avial de sabors i d’aromes els ve la vena íntima, peculiar, el toc personal, de preparar amb gràcia i seny, els menjars específicament nostrats

Hereus de la substanciosa cuina de l’ahir, tot perfeccionant les velles receptes, els restauradors d’avui en dia, ofereixen d’una manera genuïna i afinada, els millors plats de la tradicional, i popular, cuina poblera. Tradició amb imaginació són a les cartes de fondes, cellers i restaurants de sa Pobla. Des del bar més modest al restaurant més ben muntat, dels recollits al llibre de Llorenç Gost i Pep Vicens, els futurs comensals ho comprovaran amb escreix.
 

Alexandre Ballester
Cronista Oficial de la Vila. Tardor 2004