Festa declarada d’interés turístic. Festes de Sant Antoni Abat de Sa Pobla (Illes Balears) Butlletí Oficial de l’Estat núm. 44, de 21 de febrer de 1966. Resolució de la Subsecretaria de Turisme 1er. de febrer de 1966.

Les festes de Sant Antoni se celebren els dies 16 i 17 de gener, per donar inici al solstici d'hivern. La fundació de l'església de sa Pobla sota l'advocació i protecció del Sant Antoni de Viana i la devoció de Sant Antoni és un fet històric i així ho demostren les festes que ja se celebraven en honor al sant el 1365. L'entusiame popular per venerar el sant no va caure mai; així es va construir de bell nou un altar major dedicat al titular.

La festa amb el temps s'ha anant enriquint i s'hi han incorporat elements nous. En aquesta festa es combina perfectament la gastronomia, la religió i la bauxa. Ja un parell de dies abans de la revetla el poble es transforma. Es preparen les verdures per a les coques, s'encomanen les anguiles per la greixonera o les espinagades, i els carrers s'omplen de munts d'arena per als foguerons. El dia de la revetla (16 de gener) la jovenalla surt pel matí a cercar llenya per als foguerons de la Parròquia i de l'Ajuntament, segons la tradició. En haver dinat, entre les tres i les quatre del capvespre, surten Sant Antoni i els dimonis: van als cafès, a la Llar d'Ancians i ca ses Monges, i encalcen la jovenalla del poble amb forques i graneres. Van acompanyats de cantadors, i a la sortida de cada establiment, després d'una copeta, els dimonis ballen i boten fent burles al voltant de sant Antoni. Durant tot el dia la gent aprofita per fer els foguerons. Devers les set de l'horabaixa tot ja està enllestit i es comença a l'Ajuntament la recepció d'autoritats i convidats, que aniran cap a l'església parroquial, acompanyats pels "Vells Caparrots de Sant Antoni", els "Caparrots Minyons de Sant Antoni", els "gegants de la Vila" i el Grif amb els "Dimonis d'Albopàs", on s'oficiarà la missa solemne de Completes. AI final de la missa es canten els goigs, dels quals hi ha constància ja l'any 1672. A la sortida de Completes comencen a encendre els foguerons i s'inicien els ja tradicionals balls de les colles de caparrots, acompanyats per la banda de música, al recinte de la plaça Major. Tot seguit hi ha Ia Trobada de Cantadors i Ximbombers, de la qual el 2001 conegué la XVII edició. Es l'hora de sopar i la gent se'n va amb els convidats a ca seva o al voltant d'un fogueró a sopar. El menú es repeteix en moltes cases: d'entrants, coca amb pebres i verdura, seguit d'un bon arròs pobler o d'uns fideus i greixonera amb anguiles.

Tampoc no hi pot faltar I'espinagada amb col o amb anguiles, ni la sobrassada, Ilonganisses ni botifarrons, tot acompanyat per un bon vi. Per darreria, l’ensaïmada en totes les versions: llisa, amb crema, amb nata, amb fruites, etc. En haver sopat la festa està als carrers. A la plaça Major es concentren la majoria de cantadors i ximbombers, i passada la mitjanit els cantadors treuen els temes més actuals de la vida social i política del poble, de vegades de forma improvisada. La festa sol durar fins la matinada.

Mentre duri la vetlada, per les places i carrers, continuaran els cants al voltants dels foguerons, donant el to peculiar a aquesta embruixadora nit ploblera. 

El 17 de gener, dia de Sant Antoni, després d'un cercavila a càrrec d'una colla de xeremiers, abans del migdia, hi ha missa solemne. Des de fa un bon grapat d'anys el grup de ball "Marjal en Festa" realitza unes ofrenes a sant Antoni durant l'Ofici. Quan acaba l'Ofici els caparrots tornen a ballar a la plaça Major.

Les festes s'organitzen entorn a l'obreria de Sant Antoni, que s'encarrega que els actes religiosos es realitzin de manera puntual. Els obrers ho posen tot a punt per a les beneïdes, havent dinat. Són molts els que duen els seus animals de companyia a beneir, i altres veïns fan carrosses.

Passat Sant Antoni encara podem veure restes de foguerons a molts de carrers. L'arena i la llenya cremada aguantarà fins Sant Sebastià, que els poblers tornen a celebrar, però d'una forma més íntima i familiar. Una cosa curiosa és que encara que majoritàriament només queda la gent del poble i no és dia festiu a sa Pobla, el nombre de foguerons s'incrementa en relació a Sant Antoni. La gent queda al voltant del seu fogueró per sopar i passar la vetlada cantant o ballant.

Figures integrants de Ia festa de Sant Antoni:

Els dimonis. Són, probablement, les figures més populars de la festa. La seva presència està documentada des d'abans del s XIX, tot i que el 1958 se'n feren de nous.

Els caparrots. AI final de 1953, l'Ajuntament va acordar adquirir set caparrots, nombre que anà augmentant fins a onze a les festes de 1955. EIs caparrots dansen al ritme de "Jo i un bon pastor", tonada arreglada el 1952 per Gaspar Aguiló, que juntament amb Jaume Serra, compongué les figures i marcà els passos.

Els caparrots minyons. Sortiren per primera vegada l'any 1983.

Els gegants de la Vila. Essent batle Antoni Torrens, es va tenir la iniciativa d'adquirir una parella de gegants, figura tradicional de les rondalles mallorquines. L'Ajuntament obrí la subscripció popular, gràcies a la qual s'adquiriren les dues magnífiques figures: el gegant Antoni i la geganta Margalida, que feren la seva presentació pública a les festes de Sant Jaume 1984. Els gegants també surten per les festes de Sant Antoni, acompanyant els caparrots, els caparrots minyons i el Grif. 

- El Grif. Per les festes de Sant Antoni de 1998 va sortir per primera vegada el "Grif" com a element nou a la revetla antoniana. Propietat de l'Ajuntament, està realitzat amb fibra ignífuga per l'artista Xavier Gensana, especialista en aquestes construccions. Té una alçada de 2'80m i de la punta de l'ala a la pota davantera té una amplària d'1'40m. Pesa uns 50kg i l'ha de portar una persona amb tres ajudants. Treu foc per la boca i per les puntes de les ales i va acompanyat pels tamborers i dimonis d'Albopàs.