Els inicis del segle XIX foren durs. A mitjans del s.XIX a sa Pobla es produïa sobretot blat, cànem i mongetes. El 1860, el conradís de secà suposava el 73’66% de la superfície conrada i es repartia en camps de cereals i llegums, figueres, 74 oliveres, vinya, ametllers i garrovers. Els cultius de reguiu suposaven tan sols el 26’34 % de la producció, que s'incrementà a partir de la dessecació de s'Albufera. El 1872 la petita propietat ja era molt important, i algunes possessions s'havien establert totalment, sobretot a la zona de Sa Marjal, com Son Fornari, Son Amer, Son Marc, Son Vivot i es Ullalets. A partir de mitjan segle XIX es produeixen els grans canvis i s’Albufera va adquirint progressivament la fisonomia d’un espai humanitzat, amb les obres de dessecació, les obres de ponts i camins i una intensa activitat agrícola, sobretot amb el sistema de les veles. A finals de segle, es va produir una important transformació en el sistema de cultiu, ja que les tècniques tradicionals varen ésser desplaçades per d’altres de més noves d’acord amb els nous cultius. De fet, aquesta renovació féu que a sa Pobla s’obrissin indústries relacionades amb la transformació de productes agrícoles: molins de vent, cellers, farineres, etc. Sa Pobla també es va veure beneficiada per la introducció d’un nou sistema de transport que canvià la vida a molts poblers i que, sens dubte, contribuí a la modernització de la vila: el ferrocarril.
