Els caparrots s’incorporen a la revetla l’any 1952. Són personatges famosos d’una època i que són convidats a la festa. Primer en varem sortir set i després, al 1953, se n’hi afegiren quatre més. Al compàs de la cançó popular “jo i un pastor” ballen enmig de la plaça Major amb elegància. També hi ballen els “caparrots minyons”, els caparrots infantils que varen aparèixer el 1983.

Alexandre Cuéllar i Bassols (1913-2006), secretari de l'Ajuntament de Sa Pobla durant els anys 1943-1959 fou l'impulsor de les figures dels Caparrots a Sa Pobla.

Història
Sovint, l'imaginar popular d'un poble, amb tota la seva pregona càrrega antropològica, descansa sobre figures de component mític convenientment transformades per successives fases culturals. En la tradició peculiar dels "Caparrots", tan mediterrània, més d'un investigador de la cultura popular ha interpretat que les formes, entre venerables i grotesques, dels caps disforjos dels "Caparrots", són representats, amb substancials, i circumstancials, canvis morfològics, unes barreges sincrètiques dels faunes penats i llars, els clàssics déus, o genis, protectors, a l'antiga Roma, de la naturalesa, de la ciuat i de la família.

Tots aquests conceptes tan vius durant la llarga època de l'anomenada religió pagana, restaren després, en larvada presència a la memòria del subconscient col.lectiu. Conceptes símbols figures que no agafaren l'escaient configuració formal, cerimonial i lúdica, fins al començament del Renaixement a certes ciutats italianes. Encara que, els "caparrots", com a "nans" protectors del poble, cap al final de la fosca edat mitjana, ja tenien presència ritual en certs seguicis d'actes festiu en les anuals celebracions gremials. Si bé, sempre els "nans" o "caparrots", dissimularen els seus remots orígens pagans.

Al nostre àmbit, el territori de l'històric espai de Catalunya--Aragó, és a terres del Principal i del País Valencià on, els "caparrots", amb major nombre i joia participen a les festes majors de les ciuats i viles, adquirint, ben aviat, els "caparrots" o "nans", senyes d'identificació pròpies, tant per la seva caracterítzació com pels seus balls.

Curiosament a Mallorca, la tradició dels "caparrots", com elements integrants de les festes més populars dels distints pobles, assoleixen una minsa importància. Sembla que els "caparrots" o "nans" protectors d'una vila, i els "gegants", també mítics protectors tel.lúrics, restin codificats a les contarelles i a les rondalles. Tant els "gegants" com els "caparrots" esdevenen personatges, amb altres noms, prou coneguts a la literatura oral i tradicional mallorquina, fins que, a les darreries del segle XIX, molt específicament, apareixen en alguns municipis illencs.

L'eclosió, a Mallorca, dels "gegants" i dels "caparrots", com a figures participatives de les festes populars, no es produeix fins passada la primera meitat del segle XX. I, aquest, és el moment que, sa Pobla, com un dels pobles pioners, incorpora els "Caparrots" a les festes de Sant Antoni, la festa més assenyalada del calendari hivernal de la part forana mallorquina.

Així per la revetlla de Sant Antoni de l'any 1952, varen sortir set "caparrots". Després, se n'hi afegiren quatre més, fins arribar al nombre actual. En aquest fet, tant transcendent, s'han de recordar els noms del regidor Andreu Gelaber Avellà, i del batle Onofre Pons Martorell. I, sobretot, l'ànima impulsora que fou el secretari de l'Ajuntament, el senyor Alexandre Cuéllar Bassols. A més, cal recordar el músic Gaspar Aguiló "Guixó", i el pintor Jaume Serra "QKT", que aidaren al senyor Cuéllar, a realitzar aquella innovació que avui ja és memòria emocional de tots els poblers. L'any 1983, aparegueren els "caparrots" infantils, que jo vaig batejar com a "Caparrots Minyons". I, el 1984, sortiren per primera vegada la parella de "Gegants". Tots elements completament integrats al panorama festiu, i cerimonial, de la nostra illa.

Hi ha dos conceptes catalitzadors, en la mentalitat de la tradició popular, dues idees tipològicament antagòniques i ensems, ambdues, benèfiques i protectores. Són les dues figures representatives, en clau esotèrica, de tot el cabal de genis benèfics de l'antiguitat pagana; són, evidentment, els "gegants" i els "nans". Dos protagonistes, uns per grans i altres per petits, fora de tota mesura humana, protagonitzadors d'heroïcitats i de prodigis. Els genis, o els déus, sempre han estat per damunt o per davall de la mida humana.

Entre nosaltres, els "gegants", han conservat el seu nom, però els "nans" o "nanets", s'han esdevingut "caparrots". I d'una manera gràfica i col.loquial el mot "caparrot", al nostre àmbit cultural, designa el personatge petit, exagerat i divertit, al costat del "gegant", el personatge alt, seriós i imponent. Tots dos estableixen, per comparacio, el contrast, els límits de la referència humana quan entra en la fantasia representativa. El "gegant" i el "caparrot", són les dues cares d'una mateixa evolució cultural, festiva i cerimonial.

Al final tot és qüestió d'economia. Llàstima que aquella Corporació de l'any 1952, que prou va fer, no decidís gastar-se més doblers, encarregant al senyor Cuéllar que els tallers d'Olot, fessin per a sa Pobla, uns caparrots en exclusiva. Resulta que les figures com les dels "Caparrots" poblers, mig fetes en sèrie, n'hi ha d'iguals a moltes comparses de pobles catalans i valencians. 

Amb tot, aquests, els que tenim, són els nostres, els que estimam.