CULTURA TALAIÒTICA
A sa Pobla aquesta cultura queda ben documentada pel talaiot des Claper Gros i per les restes de sa Paret des Moros, de Gaieta Gran; de Son Cebrià; de Darrera ses Cases, de Son Antoni, i des Vilar, de Talapi. De la fase final del talaiòtic es trobà a Talapi un cap de bou en bronze datat sobre el s. V aC.
LA PRESÈNCIA ROMANA
La conquesta romana de les Illes Balears es produí el 123 aC per part de Quint Cecili Metel. A la zona de Crestatx s’han trobat importants restes materials d’àmfores, ceràmiques, monedes. Aquest fet dóna validesa a la idea que l’ocupació primitiva de l’actual terme de sa Pobla va començar per Crestatx. A més a més, segons Joan Coromines, el terme Crestatx prové del llatí ‘castra’, que vol dir campament. Si tenim en compte que moltes vegades l’origen de la urbanització d’un indret començava per la construcció d’un campament militar, tindrem assegurada l’ocupació romana.
ELS POBLES GERMÀNICS I BIZANCI
Sabem que els successors dels romans foren els vàndals, que ocuparen les Balears entre el 455 i el 534, en què s’incorporen als dominis de Bizanci. Durant aproximadament un segle, les Balears varen dependre de Bizanci, però un poder emergent començà a destacar, el dels musulmans, que aniria consolidant-se durant el segle VII. A partir del segle VIII començaren a produir-se incursions musulmanes cap a les Balears fins que finalment foren annexionades l’any 903.
LA DOMINACIÓ MUSULMANA
L’organització administrativa que va tenir Mallorca durant la dominació musulmana va fer que l’actual sa Pobla estigués sota domini del juz’ d’Inkan (és a dir del districte d’Inca), habitat per les tribus dels Marniza i els Sindina. El nom que li donaren a la contrada fou Huayar-Alfar o Huayar-Alfhas, que vol dir "oms del camp" o "aigua del prat". La presència musulmana és comprovable, a banda de la presència de restes de sínies i fonts, pels nombrosos topònims d’alqueries i rafals que encara existeixen, com Talapi, sa Marjal, el Rafal...
LA CONQUESTA CATALANA
Sembla que la comunitat musulmana que ocupava les actuals terres de sa Pobla no oferiren gaire resistència a les tropes comandades per Jaume I, que conquerí Mallorca el 1229. En el Llibre del Repartiment apareix la concessió de les terres pobleres al rei, que va cedir algunes alqueries a cavallers de Barcelona participants a la campanya de conquesta. Tenim notícies de presència catalana ja a mitjan segle XIII (1241), però haurem d’esperar ja al període del regne privatiu per trobar un document que doni consistència a la fundació legal de sa Pobla: les ordinacions de Jaume II de 1300, per les quals es creaven o es desenvolupaven nuclis de població els veïnats dels quals rebien terres subjectes a rendes i a adscripció (és a dir, les havien d’habitar). Aquestes ordinacions eren prou singulars perquè no preveien diferències entre els destinataris de terres. Així, tots els beneficiaris ho serien per igual. Els pobles havien de ser de 100 veïnats que es repartirien 500 quarterades de terra i 1000 de garriga. La carta de poblament comportà la concessió de 32 establiments de la nova pobla, a més a més del manament de construcció d’una església parroquial dedicada al culte de Sant Antoni de Viana. La construcció de la vila inicial es va fer al mateix lloc que ocupa actualment, per la qual cosa podem deduir que el primitiu nucli de Crestatx no va créixer més i fou desplaçat de manera definitiva per l’actual ubicació. Aquesta aplicació de l’ordenança reial provocà un conflicte que esclatà durant el segle XIV entre sa Pobla i Campanet. Campanet tenia jurisdicció religiosa sobre els dos pobles i sa Pobla la tenia, també sobre els dos pobles, però de caràcter civil. El conflicte el solucionà l’any 1368 Pere el Cerimoniós (quan el regne privatiu ja s’havia reincorporat a la corona d’Aragó), separant totalment els dos pobles.
EDAT MITJANA
L’edat mitjana va ésser un període dominat pels conflictes socials. D’una part, els privilegiats: nobles, cavallers, ciutadans i mercaders volien mantenir l’ordre existent. D’altra part, el poble: pagesos i menestrals, que lluitaven per una millora de les seves condicions de vida i de la societat en general. Tot el segle XV va ésser molt conflictiu. Ja el 1391 els forans varen assaltar els calls dels jueus, a Ciutat i a Inca, fent-los culpables de la mala situació econòmica. La Revolta Forana va ésser una autèntica lluita de classes que, entre els anys 1450-53 va tenyir de sang el camp mallorquí: els pagesos –majoritàriament petits propietaris i jornalers- contra les clases rendistes de Ciutat: cavallers, ciutadans i mercaders. Durant aquest conflicte, després del segon setge a Ciutat, el 29 d’abril de 1451, tingué lloc la batalla de Muro, en què el dirigent forà Simó Ballester amb uns dos-cents pagesos que sortien de sa Pobla en direcció cap a Muro, refusaren l’atac de l’exèrcit del lloctinent del governador, Jaume Cadell. Però la revolta acabà amb la intervenció militar per part del monarca i amb greus conseqüències per a la població. El conflicte social que havia assolat Mallorca el 1450- 53 va tornar a sorgir setanta anys més tard (1520-1523), amb molta més virulència, en no haver-se posat solució a la situació econòmica, ans aquesta s’havia agreujat. A diferència de la Revolta Forana, les Germanies varen suposar una mobilització de tota la població mallorquina, dirigida pels menestrals de Ciutat, si bé hi va haver també una important participació de la pagesia. Situada a un lloc estratègic del pla de Mallorca i del camí de Ciutat a Alcúdia, les terres de sa Pobla varen ésser un dels escenaris dels principals fets d’armes de les Germanies. La batalla del Pujol de Son Sabater situat prop del camí d’Alcúdia, va ésser escenari, el dia de l’Assumpció de la Mare de Déu, 15 d’agost de 1522, d’una escaramussa entre l’exèrcit d’Alcúdia, sortit en incursió contra els agermanats i les tropes d’aquests, que vigilaven el camí. El resultat va ésser incert, amb morts d’ambdós bàndols i el 3 de novembre es produeix l’enfrontament dels dos exèrcits a la batalla de Son Fornari. Els pagesos i menestrals, inexperts en el combat, varen ésser totalment vençuts per l’exèrcit reial, més ben organitzat. Moriren més de 1000 agermanats, i els presoners eren penjats pel camí.
ELS SEGLES XVI - XVIII
Sa Pobla durant el segles XVI i XVII està marcada per fortes crisis de subsistència, més paleses al segle XVII on les males collites s’acompanyen de períodes de forta sequera. El perill motivat per possibles atacs de corsaris i pirates és també freqüent i això encara contribueix a agreujar la mala qualitat de vida de la població. El segle XVIII representa, a tots els nivells, una època de grans canvis i d’incorporació total a l’administració i organització política de Castella. La seva evolució tindrà, com sempre, protagonisme agrícola i les males anyades romandran presents. Tot i així, a la segona meitat del segle, es produirà un important increment de població (de 1972 habitants el 1750, passa a 2266 el 1784). Al segle XVIII apareix la Il·lustració, un moviment cultural i filosòfic que pretenia modernitzar el país a nivell econòmic, introduint millores en l’agricultura, la manufactura i el comerç, a nivell científic, impulsant la investigació tècnica i l’educació, i a nivell polític, millorant les condicions de vida de la població. El seu principi es basava en la Raó com a principi ordenador del món. En aquest període apareix la figura del pobler Cristòfol Cladera, el conegut “Tresorer Cladera”. Amb la invasió francesa de Napoleó, el 1808 va ésser diputat per Balears i figurà entre els afrancesats que juraren l’Estatut de Baiona. Durant la guerra del Francès va ésser secretari d’Estat i ministre d’Interior del nou rei Josep I Bonapart.